Taller d'emocions; comunicació, dir sempre la veritat?

Segona part del complicat tema: Comunicació i subjectivitat. Dir sempre la veritat?, aquesta ha estat dirigida per la Marta Rodríguez i com sempre ha estat compartida per la majoria d'alumnes.

La Marta ens ha explicat que continuant en la classe de l’Ada Ruiz, la sessió d’avui  calia parlar de les tres potes que habitualment intervenen en la comunicació que son: la persona malalta, els acompanyants i els professionals.

Els exercicis :

Primerament: per parelles ens hem escoltat i parlat de un tema real o irreal, emissor - receptor amb la paraula,  la interacció, etc. Aquí ens hem adonat de com canvia si parlem  de un tema comú (conegut) , o de alguna cosa que no coneixem, també la importància de la mirada, de la posició del cos , de la forma de moure les mans, si la persona ens dona confiança, si tenim una bona percepció, de la claredat o no del llenguatge,  del vocabulari que potser complicat o senzill.

Seguidament per  grups,  hem intentat parlar de com ens agradaria que ens comuniquessin una malaltia, que esperem del metge, dels familiars... i hem plasmat un recull d’anotacions al “mapa” amb pòsits

    Les anotacions han estat les següents: Escuchar más y entenderse, Prefiero que me lo digan poco a poco, entender todo lo que nos explican, que no sean bruscos” no dicen la verdad”, donar la noticia i desprès parlar, decir las cosas poco a poco

    Desprès: con un poco de tacto, que me digan las cosas con delicadeza,quiza no estaba preparada para la noticia, delicadeza con cariño, hay muchas dificultades pero hay que intentar llevarlas bien, con compresion, con cariño-

    Ademes; ante todo la verdad, estar receptivo  (escuchar), mas información,no palabras técnicas, tener en cuenta a la persona.

    Alguna queixa; las pruebas tardan mucho, los tresultados que no esperen tanto, incertidumble, las visitas son de año en año.

    També algunes notes estàven enfocades als professionals :  Profesional tiene poco tiempo, que el diagnostico no expresado de manera brusca, vull que me expliquen que me esta pasan i entendre els sintomes, que no et  menteix, (que t’animi sense mentir-te), donar la noticia sense espartar-lo,

   Sol·liciten que el Professional sigui: sensible, amable,que la comucacion solo por escrito (sin palabras  en la consulta) Silencio,  Diagnostico expresado de manera brusca

    A més d'anotacions que miren la part humana del professional: bloqueo el miedo del profesional al no conocerte queremos la explicacion del proceso de la medicacion que te lo expliquen bien.

El profesional te de dir la veritat pero amb esperança, sol·liciten que el metge sigui familiar, suau, clareta, parlar de tu a tu y con naturalitat , saber la verdad con esperanza.

    Sorgeix alguna propostes de incluir la ficha medica hasta donde esta dispuesto a oir el paciente, ser mas proximo, que sea sincero y con humanidad

    I també pels  familiars i amics ,Que estiguin sense asustarlo , tambien surge el “para mi estoy preparado,  para las personas que quiero no”, amb mes proximitat, cal implicar a la família

La Marta es parla que cal procurar no suposar res, el suposar es el pitjor enemic i et pot portar a molts error, es sempre millor preguntar. També ens diu que hem de ser empatis i el saber escoltar es molt important, la Marta diu que “ La bona comunicació és aquella que permet posar-se en el lloc de l’altre, que és delicada, atenta, subtil, “neutra” (sense dipositar-hi els nostres prejudicis ni les nostres pors, per no desplaçar l’altra)”.

Per tancar la sessió ens a fet tancar el ulls i posar les mans en respost i respirar, ella l’anomena’t un exercici de kinesologia , i ens a dit que serveix per equilibrar-nos les dos parts. Finalment ens a reflexionant sobre “ La paraula” ha de ser com un pont, entre el malalt, els familiars i els professionals.

Un pensament per les persones que estan soles, aquí la habilitat es del professional i poder trobar “algun pont” entre el serveis professionals, o del barri, la comunicació amb aquets casos es fonamental.