Segona part del complicat
tema: Comunicació i subjectivitat. Dir sempre la veritat?, aquesta ha estat
dirigida per la Marta Rodríguez i com sempre ha estat compartida per la majoria d'alumnes.
La Marta ens ha
explicat que continuant en la classe de l’Ada Ruiz, la sessió d’avui calia parlar de les tres potes que habitualment
intervenen en la comunicació que son: la persona
malalta, els acompanyants i els professionals.
Els
exercicis :
Primerament:
per parelles ens hem escoltat i parlat de un tema real o irreal, emissor - receptor
amb la paraula, la interacció, etc. Aquí
ens hem adonat de com canvia si parlem de un tema comú (conegut) , o de alguna cosa
que no coneixem, també la importància de la mirada, de la posició del cos , de
la forma de moure les mans, si la persona ens dona confiança, si tenim una
bona percepció, de la claredat o no del llenguatge, del vocabulari que potser complicat o senzill.
Seguidament
per grups, hem intentat parlar de com ens agradaria que
ens comuniquessin una malaltia, que esperem del metge, dels familiars... i hem
plasmat un recull d’anotacions al “mapa” amb pòsits
Les
anotacions han estat les següents: Escuchar
más y entenderse, Prefiero que me lo digan poco a poco, entender todo lo que
nos explican, que no sean bruscos” no dicen la verdad”, donar la noticia i desprès
parlar, decir las cosas poco a poco
Desprès: con un poco de tacto, que me digan las cosas con
delicadeza,quiza no estaba preparada para la noticia, delicadeza con cariño, hay
muchas dificultades pero hay que intentar llevarlas bien, con compresion, con
cariño-
Ademes; ante todo la verdad, estar receptivo
(escuchar), mas información,no palabras técnicas, tener en cuenta a la
persona.
Alguna queixa; las pruebas tardan mucho, los tresultados que no esperen tanto, incertidumble,
las visitas son de año en año.
També algunes notes estàven enfocades als professionals : Profesional tiene poco tiempo, que el diagnostico
no expresado de manera brusca, vull que me expliquen que me esta pasan i
entendre els sintomes, que no et menteix,
(que t’animi sense mentir-te), donar la noticia sense espartar-lo,
Sol·liciten que el Professional
sigui: sensible, amable,que la comucacion solo por escrito (sin palabras en la consulta) Silencio, Diagnostico expresado de manera brusca
A més d'anotacions que miren la part humana del professional: bloqueo el miedo del profesional
al no conocerte queremos la explicacion del proceso de la medicacion que te lo
expliquen bien.
El profesional te de dir la veritat pero amb esperança, sol·liciten que el
metge sigui familiar, suau, clareta, parlar de tu a tu y con naturalitat ,
saber la verdad con esperanza.
Sorgeix
alguna propostes de incluir la ficha medica hasta donde esta dispuesto a oir el
paciente, ser mas proximo, que sea sincero y con humanidad
I també
pels familiars i amics ,Que estiguin sense asustarlo , tambien surge el “para mi estoy
preparado, para las personas que quiero
no”, amb mes proximitat, cal implicar a la família
La Marta es parla que cal procurar no suposar res, el suposar es el pitjor
enemic i et pot portar a molts error, es sempre millor preguntar. També ens diu que hem de ser empatis i el saber escoltar es molt important, la Marta diu
que “ La bona comunicació és aquella que permet
posar-se en el lloc de l’altre, que és delicada, atenta, subtil, “neutra”
(sense dipositar-hi els nostres prejudicis ni les nostres pors, per no
desplaçar l’altra)”.
Per tancar la sessió ens a fet tancar el ulls i posar les mans en respost i
respirar, ella l’anomena’t un exercici de kinesologia , i ens a dit que
serveix per equilibrar-nos les dos parts. Finalment ens a reflexionant sobre “
La paraula” ha de ser com un pont, entre el malalt, els familiars i els professionals.
Un pensament per les persones que estan soles, aquí la habilitat es del professional
i poder trobar “algun pont” entre el serveis professionals, o del barri, la
comunicació amb aquets casos es fonamental.
