divendres, 27 de març de 2015

Avui a l'escola de salut, doble classe a càrrec del fisioterapeuta Robert Badia

El Dolor Crònic i els sentits en l'equilibri i la mobilitat

El dolor crònic
Sr. Robert Badia ens ha parlat del dolor crònic, primerament ens ho ha definit com una experiència sensorial o emocional desagradable, però que té una funció que és alertar del fet que alguna cosa dintre nostre no va bé. Els nociceptors que són les estructures que avisen de què alguna cosa no funciona i envien la informació al nervis perifèrics que son con una carretera, aquest transmeten a la medul·la espinal (l'autopista) i és aquesta que decideix si avisa al cervell o no dependent la importància,  aleshores ens adonem del DOLOR.
Ens ha dit que n’hi ha dos tipus de dolor, el dolor Agut i dolor Crònic. El dolor agut, es produeix i triga a marxar més o menys però marxa.El dolor crònic no té cap funció , no avisa mi protegeix de res, mes que un símptoma és una malaltia, fan mal inclús a la "carretera".
Hem de lluitar contra dolor, també cadascú tolerem de diferent forma el dolor, els metges tenen varies escales per mesurar-lo estan l'escala visual analògica, l'escala numèrica, l'escala d'expressió facial.
El tractament del dolor potser: farmacològics, cirurgia, fisioteràpia, acupuntura, medicines alternatives, termoteràpia, electroteràpia, ultrasons, massatges, exercici físic, acupuntura...
La modulació del dolor, també te en compte la personalitat, l'estat d'ànim, l'autorealització, per exemple la depressió ens fa sentir més el dolor l'amplifiquem, ....

Resultado de imagen de dolor cronicoResultado de imagen de dolor cronico
Els problemes de l'equilibri
El Sr. Robert Badia es a dit que el equilibrí es la capacitat de mantenir el centre de massa del cos en la seva base de sustentació. A nivell del melic (cap amb dintre)  tenim la nostre base i la base de sustentació son les cames (peus junts, cames separats, ens sostenim en una cama , ...)
Caminar, orientar-nos, desafiar la gravetat, determinar la direcció i velocitat dels nostres moviments, ajustos dels nostres moviment,
Com aconseguim l'equilibri: Mantenir l'equilibri depèn de la informació que rep el cervell se tres punts: la vista, el sistema propioceptiu (múscul-esquelètiques) i l'oïda. La vista permet al cervell saber com estem orientats en l'espai, el propioceptiu a grosso modo es el sentit que li indica al cervell la posició de cadascuna de les parts del nostre cos, i el sistema vestibular que esta a l'oïda li diu al cervell sobre el moviment o l’orientació del nostre cos.
Quan perdem el equilibri, es com un petit mareig, la sensació ens a dit el Sr. Robert Badia de quan el tren de l'andana del costat comença a caminar i el nostre tren esta aturat a l'estació , també esta el vertigen, es produeixen caigudes o sensació de caigudes, visió borrosa, problemes cardíacs, desorientació,...
Els  problemes d'equilibri es poden produir per efectes adversos, per medicaments, per d’infecció de oïda o vista o musculoesquelètica, lesions cerebrals, per vellesa, ....
El diagnostit  es ho donaran els Otorinolaringòlegs o els neuròlegs. 
Els tractaments son: medicaments,  peró els fisioterapeutes també ens ajuden fen exercicis, es pot començar per els ulls, reeducant el coll, fen estiraments,... en definitiva fem com els nadons a poc a poc ...rodolant a un costat al altre, fen la croqueta , a quatre grapes i també caminant en línia recta, caminant cap al darrera, de costar, de puntetes.
El  Taichi es un art marcial que te unes aplicacions terapéutiques molt bones per millorar l'equilibri.
Resultado de imagen de taichiResultado de imagen de problemas de equilibrio
 

dimecres, 18 de març de 2015

DIA 21 DE MARÇ VINE A LA REPLA

Animaros, mirar las cosas que se hacen en el barrio para los vecin@s que estan en paro.

--------------------------------------
VINE A LA III JORNADA PARTICIPATIVA DE BARCELONETA PROA A LA MAR!
Des de fa quasi dos anys, un grup de veïns i professionals, estem treballant en un projecte comunitari innovador orientat al desenvolupament socioeconòmic del barri: Barceloneta Proa a la Mar. 
 
En aquests mesos, més enllà d'iniciar algunes actuacions, hem estat portant a terme un procés participatiu per recollir les aportacions de totes aquelles persones que han volgut implicar-s'hi. Amb totes les aportacions, hem elaborat un Pacte per a l'Ocupació i el Desenvolupament Local de la Barceloneta que ara us volem presentar.
 
Entenem aquest Pacte com una manera de recollir tota la feina feta en aquests dos anys, de visibilitzar l'opinió dels veïns al voltant del model de desenvolupament socioecònomic que es vol per al barri, i de comprometre serveis, comerços, empreses, Administració i partits polítics amb la Barceloneta.
 
Per explicar-vos quines són les línies i les mesures del Pacte, per validar-lo i incorporar-hi les vostres aportacions, i per compartir amb tothom els propers passos a seguir, us convidem a la tercera jornada participativa de Barceloneta Proa a la Mar el proper dissabte 21 de març a les 11:00 al Centre Cívic de la Barceloneta.
 
Vine i participa-hi!

dimecres, 11 de març de 2015

Taller d'emocions; comunicació, dir sempre la veritat?


Segona part del complicat tema: Comunicació i subjectivitat. Dir sempre la veritat?, aquesta ha estat dirigida per la Marta Rodríguez i com sempre ha estat compartida per la majoria d'alumnes.
La Marta ens ha explicat que continuant en la classe de l’Ada Ruiz, la sessió d’avui  calia parlar de les tres potes que habitualment intervenen en la comunicació que son: la persona malalta, els acompanyants i els professionals.
Els exercicis :
Primerament: per parelles ens hem escoltat i parlat de un tema real o irreal, emissor - receptor amb la paraula,  la interacció, etc. Aquí ens hem adonat de com canvia si parlem  de un tema comú (conegut) , o de alguna cosa que no coneixem, també la importància de la mirada, de la posició del cos , de la forma de moure les mans, si la persona ens dona confiança, si tenim una bona percepció, de la claredat o no del llenguatge,  del vocabulari que potser complicat o senzill.
Seguidament per  grups,  hem intentat parlar de com ens agradaria que ens comuniquessin una malaltia, que esperem del metge, dels familiars... i hem plasmat un recull d’anotacions al “mapa” amb pòsits

    Les anotacions han estat les següents: Escuchar más y entenderse, Prefiero que me lo digan poco a poco, entender todo lo que nos explican, que no sean bruscos” no dicen la verdad”, donar la noticia i desprès parlar, decir las cosas poco a poco
    Desprès: con un poco de tacto, que me digan las cosas con delicadeza,quiza no estaba preparada para la noticia, delicadeza con cariño, hay muchas dificultades pero hay que intentar llevarlas bien, con compresion, con cariño-
    Ademes; ante todo la verdad, estar receptivo  (escuchar), mas información,no palabras técnicas, tener en cuenta a la persona.
    Alguna queixa; las pruebas tardan mucho, los tresultados que no esperen tanto, incertidumble, las visitas son de año en año.

    També algunes notes estàven enfocades als professionals :  Profesional tiene poco tiempo, que el diagnostico no expresado de manera brusca, vull que me expliquen que me esta pasan i entendre els sintomes, que no et  menteix, (que t’animi sense mentir-te), donar la noticia sense espartar-lo,
   Sol·liciten que el Professional sigui: sensible, amable,que la comucacion solo por escrito (sin palabras  en la consulta) Silencio,  Diagnostico expresado de manera brusca
    A més d'anotacions que miren la part humana del professional: bloqueo el miedo del profesional al no conocerte queremos la explicacion del proceso de la medicacion que te lo expliquen bien.
El profesional te de dir la veritat pero amb esperança, sol·liciten que el metge sigui familiar, suau, clareta, parlar de tu a tu y con naturalitat , saber la verdad con esperanza.
    Sorgeix alguna propostes de incluir la ficha medica hasta donde esta dispuesto a oir el paciente, ser mas proximo, que sea sincero y con humanidad

    I també pels  familiars i amics ,Que estiguin sense asustarlo , tambien surge el “para mi estoy preparado,  para las personas que quiero no”, amb mes proximitat, cal implicar a la família

La Marta es parla que cal procurar no suposar res, el suposar es el pitjor enemic i et pot portar a molts error, es sempre millor preguntar. També ens diu que hem de ser empatis i el saber escoltar es molt important, la Marta diu que “ La bona comunicació és aquella que permet posar-se en el lloc de l’altre, que és delicada, atenta, subtil, “neutra” (sense dipositar-hi els nostres prejudicis ni les nostres pors, per no desplaçar l’altra)”.

Per tancar la sessió ens a fet tancar el ulls i posar les mans en respost i respirar, ella l’anomena’t un exercici de kinesologia , i ens a dit que serveix per equilibrar-nos les dos parts. Finalment ens a reflexionant sobre “ La paraula” ha de ser com un pont, entre el malalt, els familiars i els professionals.

Un pensament per les persones que estan soles, aquí la habilitat es del professional i poder trobar “algun pont” entre el serveis professionals, o del barri, la comunicació amb aquets casos es fonamental.




dimecres, 4 de març de 2015

Dia 8 de Marzo 2015 y un poco de hisoria del dia 8 de marzo1857

8 de Marzo de 2015
Desde el blog un recuerdo para tantas mujeres que luchan en el mundo por la paz y para dar un futuro a muchas mujeres, aqui algunos de sus nombres, si clickais en su nombre podreis ir al enlace donde podreis saber algo mas de ellas.












Recordar: 
En Afganistan  70%/80% sufre violencia de genero.
En la India: 50 millones de niñas no nacieron en el siglo XX por aborto selectivo.
En Pakistán: Más de 1.000"homicidios por honor" al año
En Indonesia, más de 100.000 menores, la majoria niñas, son victimas de prostitución.
En el Yemen, 14% de niñas casadas antes de los 15 años.
Somalía: el 80% sufre violencia doméstica
En República Democrática del Congo: 200.000 violaciones desde 1996
En Sudáfrica cada 6 horas muere una mujer asesinada por su pareja
En Colombia, 83.000 violaciones en los últimos 5 años.
En México, 34.000 asesinadas entre 1984 y 2004

Que se hará en el barrio este año, para conmemorar este dia? Pues un buen monton de cosas con colaboracion de  muchas personas .... aqui teneis los carteles para que podais consultar dia a dia,  ya que no solo es el dia 8 de marzo sino que se celebraran actos desde el dia 4 de marzo y hasta el 27 con e cierre de la exposicion ART I DONA.










8 de marzo de 1857, en Nueva York. Las mujeres trabajadoras de la fábrica “Textilera Cotton”, realizan una gran manifestación, para reclamar mejores condiciones de trabajo y la reducción de la jornada laboral. La manifestación fue brutalmente reprimida por la policía, dejando un saldo de 120 mujeres muertas, unas por disparo de arma de fuego, otras quemadas en el incendio provocado en las instalaciones de la fábrica. 
8 de marzo de 1910, Copenhague, en la segunda Reunión Mundial de Mujeres Socialista, Clara Seltkin propone la institucionalización del Día Internacional de la Mujer. Las mujeres reunidas de forma unánime lo aprueban ly escogen el 8 de marzo para la celebración en reconocimiento a las trabajadoras que murieron en el movimiento obrero de la fábrica “Textilera Cotton”, ocurrida 53 años antes.





dilluns, 2 de març de 2015

Comunicació, dir sempre la veritat?

El passat dimecres l'Ada Ruiz amb la presentació del Power Point del programa de onco-psiquiatria com a títol: Càncer comunicació i subjectivitat

L'Ada Ruiz és a donat una classe dura, directa i reflexiva, ens ha dit que tots els metges els agradaria comunicar correctament la notícia, però que cada persona és diferent, igual que nosaltres "escoltem" de diferent forma i cada càncer és també diferent.

La comunicació de la malaltia inicialment produeix estrès seqüencial és una situació de canvi: i patirem estrès, fatiga, ansietat, ens desmoralitzarem, abandó del tractament, depressió ... el 50% dels pacients que tenen càncer tindran problemes psiquiàtrics, risc molt alt de suïcidi, i per contra arriba molt poca gent a visitar amb els psiquiatres o psicòleg solsamènt un 15%.

Les persones al rebre una notícia de que patim un càncer la reacció es:
- Shock 54%, -Temor 46%,-Acceptacions 40%,-Tristesa 24%,-No preocupacions 15%, aquest últims són els més "perillosos".

Ens ha explicat que les defenses en el procés d´'adaptacions:
-Negació, encobriment, l'evita, es reprimeix , l’ inhibició,
-Negació parcial, omnipotència (invulnerables, sobre actuen, a mi no em toca )
-Lluita armada ( no poden més, però volen que li continuen fent coses)

Cada dia més el càncer no té perquè se sinònim de mort avui en dia es curen molts, o les persones que tenen viuen molts de temps amb una bona qualitat de vida. El càncer té mala premsa s'utilitza com a metàfora negativa (La corrupció és el càncer de la política).

També la personalitat del malalt farà que el rang del realisme a la negació, "el got mig ple o mig buit". Avui en dia es té contacte amb el metge que t’atendà durant tot el procés , tens un telèfon de consulta, els dubtes s'aclareixen a la consulta en calma, l’estrès és més “relaxat”.Davant de una enquesta de qualitat de vida o quantitat, si estàs malalt la contesta sempre es que vol VIURE .

Quan comuniqués uns mala notícia i esta trist hem d'esbrinar, que es el que preocupa , perquè a lo millor no hem entès tot i estem tancats, solsamènt amb les paraules negatives, és important que el pacient vagi acompanyat.

Hem fet preguntes i amablement l’Ada Ruiz es a contestat. Estem d'acord que cal dir la veritat, però d'una forma planera i senzilla i que cal que els professionals acompanyin al pacient en tot el tractament i també que les decisions són dels metges amb la participació i implicació del pacient sempre.