Si comentem... que és una font i... que està a la plaça Brugada de la
Barceloneta... no tots sabreu de què parlem....però si us diem ... que és la font de Carmen Amaya ja ho tenim tots ben clar.
Nosaltres no parlarem gaire de la Sra. Carmen Amaya solament un sentit i senzill reconeixement a esta gran senyora, aquest any es compleixen 100 anys del seu naixement i, alhora, cinquanta de la seva mort a Begur (Girona).
L'homenatge que es va fer al barri el dia 1 de juny a la font amb la presència de familiars de la balladora i després amb un espectacle flamenc per part del grup "Son de Aquí".
Tot seguit us comentarem algunes curiositats que hem llegit i ens han sorprès esperem que us agradin.:
- La balladora va nàixer al Somorrostro la barriada de barraques de la Barceloneta i segons deia ella anava a buscar aigua prop d'on està construïda la font.
- Sembla ser que el nom del Somorrostro és perquè uns pescadors biscaïns el vàrem batejar així amb record de la seva vall.
- L' artista que va realitzar l'escultura de la font és el Sr. Rafael Solanic, és d'estil naïf i representa uns angelets tocant la guitarra i ballant
- Va ballar a la Casa Blanca davant del President Roosevelt, i com no va voler cobrar , aquest li va regalar una jaqueta amb incrustacions d'or i brillants, i ella va demanar allí mateix unes tisores i va fer 30 trossos un per cada un dels músics, palmers, cantadors i ballarins de la seva companyia.
- Se'n va anar del país en esclatar la Guerra Civil, i va triomfar els anys 1936 al 1940 sobretot a Amèrica Llatina, després al Estats Units. Va tornar buscant refugi quant la salut va començar a fallar-li (tenia 46 anys) i es va establir a Begur. El poder franquista no li perdonar que hagués marxat i solament quan uns dies abans de la seva mort va publicar la notícia, que ja era coneguda per tota la resta del món.
- La capitana, com l'anomenaven pels seus modals fogosos, ja cantava i ballava de petita en bars, cafès, restaurants, i "tablaos", com el Set Portes, el Villa Rosa, el Manquet, o el Dorado, sempre acompanyada a la guitarra pel seu pare.
- Sembla ser que el nom del Somorrostro és perquè uns pescadors biscaïns el vàrem batejar així amb record de la seva vall.
- L' artista que va realitzar l'escultura de la font és el Sr. Rafael Solanic, és d'estil naïf i representa uns angelets tocant la guitarra i ballant
- Va ballar a la Casa Blanca davant del President Roosevelt, i com no va voler cobrar , aquest li va regalar una jaqueta amb incrustacions d'or i brillants, i ella va demanar allí mateix unes tisores i va fer 30 trossos un per cada un dels músics, palmers, cantadors i ballarins de la seva companyia.
- Se'n va anar del país en esclatar la Guerra Civil, i va triomfar els anys 1936 al 1940 sobretot a Amèrica Llatina, després al Estats Units. Va tornar buscant refugi quant la salut va començar a fallar-li (tenia 46 anys) i es va establir a Begur. El poder franquista no li perdonar que hagués marxat i solament quan uns dies abans de la seva mort va publicar la notícia, que ja era coneguda per tota la resta del món.
- La capitana, com l'anomenaven pels seus modals fogosos, ja cantava i ballava de petita en bars, cafès, restaurants, i "tablaos", com el Set Portes, el Villa Rosa, el Manquet, o el Dorado, sempre acompanyada a la guitarra pel seu pare.
Aquestes fotos són tal i com era abans de la remodelació.
La font actualment...molt bonica
El cartell anunciant l'homenatge del dia 1 de juny i tot seguit algunes fotos que vam realitzar de l'esdeveniment.
- La plaça on hi ha la font és de Brugada i està dedicada al Sr. Joan Brugada i Vaquerisses (1859 - 1908). Que llegà tots els seus béns a l'Ajuntament de Barcelona per construir escoles.
- Aquest indret s'havia deteriorat molt abans de la restauració, era el lloc on deixaven la gent "neta" els mobles i trastos sense esperar als divendres que passen a recollir-los, ara s'està fent la nova l'escola "La mediterrànea" esperem que un cop acabat i urbanitzat correctament es respecti i el lloc no es torni a degradar.
- Us imagineu la font d'una altra manera? Mireu aquest altre projecte que al final no es va dur a terme.
Fonts: Facebook "Recuerdos de la Barceloneta", Diari "20 minutos" del dia 13 de juny 2013, Catalunya Radio
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada