dimecres, 24 d’abril de 2013

El deporte en nuestras vidas: Entrevistas



Para poder crear noticias y publicar en el blog, las mujeres vamos indagando en nuestras propias vidas. El otro día María Roig fue entrevistada por nuestro coordinador Joan Gonzalez-Conde  y  descubrimos a una gran deportista entre nosotras,  así que algunas nos animamos a comentar nuestras propias vivencias en el deporte.


Primera entrevista:

Vaig néixer a l’any 35 i m’agradaria parlar-vos de quan vaig començar a fer esport, als 9 anys. Un veí que es deia Zapata em va veure nedar al mar i em va dir que si volia ser nedadora. Aleshores em va dir: "Parlaré amb els teus pares", i quan va parlar amb els meus pares em va donar l’opció si ho volia fer-ho o no.
Aleshores ens van portar a la piscina de Montjuïc (Picornell), i el primer dia l'entrenador que es deia Pros, ens va fer un minut de pica peus a l'aigua i aquest minut es va fer... una eternitat!!!! però em va agradar, i així, durant l’estiu sempre pujàvem a entrenar a Montjuïc, perquè el club Barceloneta no tenia piscina. A més, el club natació Barcelona cedia la piscina però solament pels que eren els número 1. Com la piscina era descoberta, només podíem nedar del maig a l’octubre, entrenàvem junts noies i nois, cadascú al seu carril.  Cada club tenia els seus carrils.
Totes les noies pujàvem caminant a la piscina, perquè com no teníem diners, no podíem agafar ni el tramvia, ni el funicular!! Un cop allà dalt començàvem els entrenaments, i quan vam començar a fer alguna competició, recordo que la primera era una baldufa al costat de les dones que tenia al meu costat!! Em sembla que la competició era els campionats de Catalunya.
Per mi el club era com casa meva, tots coneguts (apart que érem poques persones) i a mi sempre m’animaven perquè nedava molt bé.Vaig guanyar la travessia de Sitges.
Jo vaig ser de les últimes en deixar la natació “de competició”. Les meves amigues la deixaren perquè unes no tenien prou interès, altres perquè van començar a treballar, altres perquè tenien nuvi (primer era la parella que la natació), aleshores ho van anar deixant.
Actualment practico la natació per plaer i salut. Vaig cada dia al club Barceloneta i faig unes quantes piscines a l’hivern, i a l’estiu nedo al mar.




Segunda entrevista: 

Jo sóc del 63 i sí, crec que sí, que en el meu entorn i en la meva infantesa vaig tenir la possibilitat de fer qualsevol esport i sobretot natació, però encara que a tot deia que sí, en el fons sabia que per les circumstàncies a casa meva no m'acompanyarien, només realitzava la gimnàstica de l'escola i al mateix col·legi fèiem bàsquet. També vaig fer alguns cursos en que l'esport era la natació i  més, vaig participar en alguna competició escolar.

Vaig aprendre a nedar sola, tindria uns 8 anys i això sí, gràcies a tenir el club natació Barceloneta molt a prop de casa. Va ser de gran utilitat per aprendre i gaudir. Cal reconèixer que precisament la natació és un dels esports més durs, sacrificats i solitaris.

En l'actualitat vaig a la piscina, però a la piscina de talassoteràpia al Club Claror (antic Club Natació Barceloneta) i allà amb les seves bombolles i la seva agradable temperatura, intento mantenir-me una mica en forma, per això també acostumo a anar tres cops a la setmana al gimnàs i també nedo uns llargs a la piscina de tant en tant ..."Mens sana in corpore sano".



Tercera entrevista:

Soy del 51 y de niña no hice ningún deporte en el colegio. En mi colegio, que era el de Santa Lluïsa de Marillac, en la calle Tormenta donde yo asistía,>no habíacultura de hacer deporte. A los 12 años empecé a trabajar en el mercado y me tenía que levantar muy temprano a las 5 de la mañana. ¡No había tiempo para deportes! Ya unos años después, cuando ya estaba casada y tenía a mis tres hijos un poco mayores,empecé a hacer gimnasia en el Club Natación Barceloneta, tenía 40 años y toda la fuerza. Aprendí a nadar por mi cuenta, fijándome en los demás. Ahora sigo nadando con monitora dos veces a la semana, hago Chikung y muchas más actividades, todo sea para cuidarme y no tomar excesivos fármacos para combatir la fibromiálgia.

Como habéis podido leer en estas entrevistas, las tres tenemos vínculos en común y al final vivir en un barrio marinero nos ha marcado y beneficiado. Aprovechamos desde aquí para desear una larga vida al Club Natació Atlètic Barceloneta que este año celebra su centenario.